núvol de fum 319 | mar de núvols

Escolta el podcast:

O descarrega'l: núvol de fum 319.mp3

     Feia ja alguns mesos que no escoltàvem la música de Chihei Hatakeyama, que avui ens serveix per obrir el programa amb dos talls de dos discs diferents. Comencem amb amb el disc Illusion harbour, publicat pel segell Subcontinental Records, que es defineixen com l'únic segell d'avantguarda de la India. No sé si serà l'únic, però si que és veritat que no recordo cap altre que operi des d'aquest país. El segon tall de Hatakeyama que escoltem surt del volúm XX de la seva sèrie Void, que publica al seu propi segell White Paddy Mountain. Aquest sí que el coneixem bé. Seguim amb Ed Carlsen, des de l'illa de Sardenya i una mescla d'elements de la música clàssica com pianos i seccions de corda amb beats i drones electrònics. A més l'escoltem remesclat per Alaskan Tapes. Fem una petita incursió al ambient dub de Heavenchord, que feia molt temps que no tocàvem aquest gènere i la veritat és que Artur Galstyan, el productor rus que s'amaga rere Heavenchord, és un dels grans noms actuals dins l'estil, i cap operatiu de segells com Secret Domain i Radiant Sound. Li seguirem la pista. Tanquem amb una peça de divuit minuts de Shuta Hiraki amb un treball, not here but there, que ell mateix descriu com "música per caure adormit" i que publica a Rottenman Editions. Òbviament és una música molt calmada, drones que s'entrellacen sobre capes de gravacions de camp. 

Tracklist del programa

01. [sr] chihei hatakeyama - sea of clouds

02. [wpm] chihei hatakeyama - ocean current

03. [moderna] ed carlsen - home (alaskan tapes remix)

04. [sd] heavenchord - sedative 3

05. [rottenman] shuta hiraki - not here

     Tanquem el post d'aquesta setmana amb una actuació en directe de Shuta Hiraki, artista sonor i productor japonès que opera també sota el nom Obalto. Veiem una actuació del juny de 2019 on Hiraki fa un exercici per a propiciar l'escolta activa per part del públic. Consisteix en una sèrie d'iPods i reproductors de cassette distribuïts per l'espai, en aquest cas una sala d'estil tradicional japonès. Gravant el so amb un telèfon i reproduint-lo durant el directe, el públic va poder prendre part del so i participar-hi.