Un any més arriba el primer mixtape de la temporada, el Mixtape de Difunts, dedicat al cantó més fosc de l'ambient, el drone i l'experimentació. Aquest any tenim una sessió amb alguns clàssics com Lustmord, Roly Porter o Monasterium Imperi. També cares noves com Dead Ángel Ensemble. Ja sabeu, apagueu els llums i pugeu el volúm...
Tracklist del mixtape
01. [...] roly porter - without form
02. [331v] lustmord - accursed
03. [arcane dirge] empusae - a soul reclaimed, a darkness born
04. [bc] raison d'être - cenotaphium
05. [bsp] dead ángel ensemble - bow to the old ones
08. [io] gammelsaeter & marhaug - the stark effect
09. [do] poena sensus - diabolous ex machina
10. [bc] monasterium imperi - triune entrance
Tanquem el post amb una actuació en direce de Raison D'Être, projecte del suec Peter Andersson, actiu des de 1991 i amb prop d'una cincuantena de treballs publicats, convertint-se en un dels grans noms del gènere. Es tracta d'un concert enregistrat ara fa més o menys un any a París, a la sala de concerts Glazart.
Arrenquem amb la productora de Brooklyn Charlotte Jacobs per a passar al darrer treball d'Alva Noto en solitari, una col·laboració amb un estudi de disseny tèxtil de Kyoto. No és una col·laboració casual, ja que Noto és aficionat al disseny tèxtil; és curiós però compta amb una col·lecció de més de 100 patrons tèxtils històrics. Seguim amb el projecte S.B.A. i amb Mindwarden, aquet darrer des de Cryo Chamber. Hi tornarem al final del programa amb Mount Shrine. Entre mig Qasim Naqvi, Wadada Leo i Kif Productions.
Avui hem punxat una peçade Wadada Leo Smith, trompetista i compositor estadounidenc nascut al 1941. Va ser finalista del premi Pulitzer de música l'any 2013 amb l'àlbum Ten Freedom Summers. En el vídeo el tenim interpretant una peça amb Ikue Mori, Anthony Davis i Hardedge.
Avui arrenquem amb el projecte del productor anglès Conflux Coldwell, que acaba de publicar un disc sota el títol de Echolalia, on explora el concepte de "fantasmes interiors" amb una mescla d'electrònica fosca i freda. Seguim amb Fax i Braulio Lam, que ja hem presentat en programes anteriors. Escoltem un tall del nou projecte de la banda californiana Xiu Xiu, molt lligada a la filosofia i estètica de David Lynch, amb diferents projectes dedicats a ell. Ara presenten Eraserhead Xiu Xiu, un concert, publicat també com a disc, on reinterpreten la música i el so del primer llargmentratge de Lynch. Seguim amb el productor suec Martin Jarl i amb el debut del saxofonista Benjamin Fulwood a Room40. Punxem també a una trombonista, la anglesa Rosie Turton amb el seu projecte Nomieye i el seu disc Tapestry of an Echo. Hålbå és el projecte del compositor italià Alessio Barbuzza. El darrer tema de la nit ens el porta Toki Fuko des de la seva recent publicació a Silent Season.
Tanquem el post amb una actuació en directe de Conflux Coldwell, enregistrada el mes passat per al canal de Youtube 4TN. La sessió incorpora fragments de vells documentals de psicologia i noticiaris, tot impregnant-se d'una marcada estètica "hauntològica". De fet es tracta d'una interpretació en directe de Echolalia, el disc que hem presentat avui.
Aquesta setmana arrenquem amb Victoria Mingot, productora de Nova York resident a Europa que recentment ha publicat un treball basat en improvisacions a la guitarra i amb cert regust folk. Seguim amb la re-edició de Standing on a Hummingbird, disc de 2007 del productor canadenc Mark Templeton, que veu la llum en vinil per primer cop. Es tracta d'un disc en la intersecció entre el post-glitch, l'ambient electroacústic i el minimalisme textural. Seguim amb Andy Stermer, des de Miami, que ens presenta un treball inspirat en una selecció d'obres poètiques de mitjans del segle XIX. Escoltem un tall també del nou disc de la productora anglesa Hadley Roe, The Inner Garden, amb un ambient drone suau i agradable. Tanquem el programa amb un parell de peces més llargues, començant amb el clàssic del ambient techno Gas, amb un disc, november 98, on recupera algunes de les seves primeres composicions de finals dels anys vuitanta. Tanquem amb un altre gran, Multicast Dynamics, des de la nova referència d'Astral Industries.
Tanquem el post amb un vídeo de Victoria Mingot, de la qual hem escoltat el seu disc de debut, God Spill. El tema del vídeo no apareix però en el disc, tot i que està publicat per les mateixes dates.
Segon programa de la temporada, i avui arrenquem amb un tema mig sorollós de Vanity Productions, que ja sabem que li agrada exagerar aquestes coses de l'amor. Seguim amb el projecte anomenat IKSRE, acrònim de I Keep Seeing Rainbows Everywhere, rere el cual s'amaga la productora, vocalista i multi-instrumentista Phoebe Dubar. Recenment ha publicat un àlbum en directe on fa una versió del Song to the Siren de Tim Buckley, popularitzada per This Mortal Coil. Continuem amb el drone poderós de Markus Guentner i amb Owl des del segell Captured Visions. Passem també per Dronarivm per escoltar una de les darreres referències, signada per Lab's Cloud, i per Japó de la mà de Shinichi Kobayashi, conegut com Bot1500. Tanquem el programa amb un tema especial, signat per la banda de death metal Blood Incantation, que després del gran èxit del seu darrer àlbum, Absolute Elsewhere, amb una mescla molt aconseguida de death metal i rock progressiu, gravaven un documental del qual en feien també la banda sonora. És d'aquí d'on extreiem la peça Rain, que ens serveix per tancar el programa d'avui.
Tanquem el post d'avui amb el trailer del documental All Gates Open, on la banda americana Blood Incantation viatgen a Berlín per gravar Absolute Elswhere durant l'estiu de 2023.
Després d'un estiu que m'he passat treballant a la ràdio, i a la espera de continuar si tot va bé, arrenquem una nova temporada del Núvol de Fum, i ja en son quinze! Com a novetat us diré que en aquest nou any intentarem donar encara més protagonisme a la música, intentant reduïr un pel les presentacions, tot buscant un programa encara més fluid, que per altra banda s'aproparà i es farà una mica més accesible per als oients internacionals, que per sorpresa meva en son molts!
Dit això, que comenci la música! Arrenquem aquesta temporada tal com acabavem la anterior, amb la banda sonora de la pel·lícula Backrooms, signada pel seu director Kane Parsons i el productor de música electrónica Edo Van Bremen. Continuem amb Absis i Avsluta, que signen un tema en conjunt per a la nova publicació del segell madrileny Grabaciones Perpendiculares, i escoltem a un altre dúo, Artefakt i KMRU des d'un disc de col·laboracions del primer. El segell anglès Captured Visions publicava al maig el nou treball de Inhmost, From one side to the other, que trobareu en format cassette. Seguim amb un tall de gravacions de camp signat per Mike Cooper i extret del seu treball The Dream Island Of Birds, amb gravacions realitzades a Pulau Ubin, una petita illa de Malasia. Continuem amb un parell de talls del recopilatori Entrusting Flame, del segell lituà Flummoxed, els signats per Cold Orchid i Kanary. Sona ja a la recta final la música del mexicans Fax i Braulio Lam i tanquem el programa amb el trombonista Henrik Munkeby Nørstebø des d'un treball d'improvisació minimalista titulat Faint Light Blackens.
Tracklist del programa
01. [bc] kane parsons, edo van bremen - furniture lament
Tanquem aquest primer post de la temporada amb un vídeo de Henrik Munkeby Nørstebø, trombonista i artista sonor. Viu a caball entre Noruega i Alemanya i compta amb una llarga carrera amb molts treballs publicats des de projectes en solitari fins a grans bandes. La seva configuració en solitari combina trombó amplificat, electrònica analògica i com no, gravacions de camp, i ondula entre la tensió claustrofòbica i els moments de llançament extàtic. Com us deia, Faint Light Blackens és el seu darrer treball, i aquest és el vídeo oficial.
Arribem a la fi de la temporada catorze del Núvol de Fum. Un any més vull agraïr a tots els oients per estar aquí cada setmana i pel recolzament rebut. Prendrem un descans durant l'estiu, en el qual podeu repassar podcasts anteriors i per què no, esperar alguna sorpresa. La nova temporada arrencarà com de costum a mitjans de setembre, pels volts de La Mercè.
De moment acomiadem la temporada amb un programa espectacular. Comencem parlant de Backrooms, el fenòmen sorgit d'internet i que ara ha donat el salt a la gran pantalla de la mà de Kane Parsons, el noi de vint anys que va ajudar a donar forma a aquest creepypasta d'internet. A part de dirigir la pel·lícula ha composat la banda sonora juntament amb el músic Edo van Bremen. Però si hi ha algún músic que ja s'associa directament amb les Backrooms i els espais liminals, i a més involuntariament, és The Caretaker, que també apareix a la pel·lícula tot i que no en el disc de la banda sonora. Continuem amb un parell de temes creats a tres bandes. Per un costat tenim a Zaké, Joachim Spieth i Markus Guentner amb un ambient drone brumós des del seu disc Arcadia, i per altre el jazz minimalista de Oren Ambarchi, Johan Berthling i Andreas Werlin des de la tercera entrega de la sèrie Ghosted. Escoltem un parell de talls del recopilatori de Short Span titulat Short Tracks, les que aporten Emer i Sa Pa. Tanquem el programa i la temporada amb el nou material de Luigi Tozzi, el quart volúm de Deep Blue, format per set "remodelacions" en clau ambient de temes propis.
Passeu molt bon estiu! Ens veiem al setembre!
Tracklist del programa
01. [a24] kane parsons, edo van bremen - handprint
07. [hypnus] luigi tozzi - phantom deep blue (remodel)
El jove anglès Kane Parsons va saltar a la fama a internet amb els seus vídeos de Backrooms, on va desenvolupar el concepte i tota la història sorgida d'internet a partir d'una foto. El primer vídeo de la sèrie acumula ja 87 milions de visites. Però Parsons té una segona sèrie de vídeos titulada The Oldest View, un treball realitzat amb la experiència d'haver fet Backrooms, i sota el meu punt de vista superior en qualitat. Ja que tenim l'estiu per davant us deixo per aquí el primer vídeo, i ja si us interessa veieu la sèrie completa.
